Restarurados 4 Méliès dados por perdidos

Habla aquí sobre rodajes, certámenes, necrológicas, festivales, proyectos, etc.
Avatar de Usuario
elPadrino
Mensajes: 3151
Registrado: Mié 24 Sep, 2003 02:00
Ubicación: esperando el rescate por la liberación de Ademola

Restarurados 4 Méliès dados por perdidos

Mensaje por elPadrino » Vie 28 Sep, 2007 09:49

Filmoteca de Catalunya


La Filmoteca de Catalunya recupera i restaura quatre films de Méliès que es donaven per perduts.

Les pel·lícules es podran veure per primera vegada a la inauguració del Festival de Sitges el dijous 4 d’octubre.

La Filmoteca de Catalunya ha recuperat i restaurat quatre films de Georges Méliès que els investigadors del món del cinema donaven per desapareguts. Es tracta de còpies d’exhibició íntegres i originals de l’època (el tombant del segle XX) corresponents a Evocation spirite (1899), La pyramide de Triboulet (1899), L’artiste et le mannequin (1900) i Éruption volcanique à la Martinique (1902). L’estrena d’aquestes pel·lícules al gran públic tindrà lloc el proper 4 d’octubre durant la inauguració del Festival Internacional de Cinema de Catalunya. Sitges 2007.

La troballa s’ha fet en el decurs dels treballs sistemàtics d’identificació, catalogació i restauració del patrimoni fílmic de Catalunya que la Filmoteca porta a terme des de fa tres anys. L’autenticitat dels materials ha estat contrastada per experts d’altres filmoteques així com per la besnéta de Méliès, Marie-Hélène Lehérissey.

El director de la Filmoteca de Catalunya, Roc Villas, ha destacat que les còpies trobades són úniques al món i que “representen una important contribució al patrimoni fílmic català i universal”. Així mateix, Villas ha explicat que la Filmoteca està oberta a la cessió de les quatre pel·lícules per tal que puguin ser projectades a les filmoteques d’arreu.

Per la seva banda, la besnéta de Méliès, Marie-Hélène Lehérissey, ha remarcat la tasca duta a terme per l’arxiu de la Filmoteca de Catalunya i ha esperonat a les institucions perquè continuïn donant suport als investigadors i invertint recursos en els arxius patrimonials del món cinematogràfic i cultural.

La dimensió internacional de la troballa rau en el fet que Mèlies havia cremat tots els seus negatius originals (corresponents a uns cinc-cents títols). Els treballs de recerca de còpies positives, impulsats pels seus hereus amb la col·laboració de totes les filmoteques del món, es van iniciar després de la seva mort el 1938, i únicament han aconseguit recuperar-ne, fins al dia d’avui, cent vuitanta.

Els quatre films trobats pertanyen al primer i menys conegut període de Méliès, fet que afavoreix l’estudi de la seva evolució i la del cine en general, en els primers anys de gestació del llenguatge cinematogràfic. El fet de ser còpies íntegres i originals de les primeres exhibicions, una de les quals en color, afegeix singularitat a la troballa, ja que la majoria de pel·lícules d’aquella època s’han conservat en recòpies, sovint fragmentades i en blanc i negre.

Donat que en aquell període Barcelona era un centre de distribució cinematogràfica important, amb representació de les grans companyies del moment (Pathé, Gaumont, Urban...), la Filmoteca treballa amb la hipòtesi que aquestes còpies fossin adquirides a principis del segle XX per Baltasar Abadal, representant de la firma de Georges Méliès a Barcelona. Totes quatre peces encaixen amb les característiques del cinema d’aquell moment: són de curta durada, no tenen rètols, i responen al concepte d’espectacle de barraca de fira que caracteritza bona part del cinema primitiu.

El procés de restauració dels films ha consistit a escanejar-los fotograma a fotograma i posteriorment tornar-los a suport fotoquímic de 35 mm, fet que permet la manipulació innòcua de materials molt fràgils i diferents dels estàndards actuals.



Apunt biogràfic de Georges Méliès (París, 1861-1938)

Aprenent de bruixot, mag, creador de l’espectacle cinematogràfic, inventor de trucs encara avui utilitzats al cinema, o pare de la ciència-ficció cinematogràfica, són algunes de les definicions comunament usades per descriure la figura de Méliès, una icona inqüestionada de la història del cinema.

El desembre de 1895, Georges Méliès assisteix a la primera projecció pública dels germans Lumière. Aquests es neguen a vendre-li un aparell, però aconsegueix que un altre constructor, l’anglès Robert William Paul, ho faci.

Méliès crea llavors, la seva pròpia empresa productora, la Star Film, i les seves primeres filmacions seran documentals. Ràpidament, però, Méliès iniciarà el gènere pel qual passarà a la Història, les escenes de trucatges i transformacions. Amb els films Escamotage d’une dame chez Robert Houdin, i Faust et Marguerite, ambdós del 1896, s’inicia un truc que Méliès farà famós: l’“aturament de càmera”, que consistia a aturar el rodatge al mig d’una acció, canviar un actor per un altre, i reprendre la filmació, per aconseguir així l’efecte de transformació de l’un en l’altre durant la projecció.

L’obra de Méliès entre 1895 i 1912 (moment en què abandona el negoci, arruïnat i superat per un nou cinema narratiu que ha oblidat els seus orígens) abasta més de cinc-cents films. Angoixat i decebut pels canvis de gustos en el cinema i amb seriosos problemes financers, motiu pel qual és embargat tot el seu patrimoni, en un atac de còlera crema tots els negatius originals.



Valoració de la seva obra

Als anys 20 comença a ser “recuperat” pels surrealistes que l’aclamen com a poeta i el reivindiquen com a autor.

El 1931 és guardonat amb la Creu de la Legió d’Honor, que li és lliurada per Louis Lumière. A partir d’aquest moment, historiadors, crítics i un jove Henri Langlois, fundador de la Cinémathèque Française, s’acosten a conèixer l’ancià Méliès. Mor el 21 de gener de 1938, i al seu enterrament hi assisteix només una dotzena de persones, però entre elles hi ha els directors René Clair, Alberto Cavalcanti i Henri Chomette.

L’any 1945 la Cinémathèque Française organitza una trobada per millorar i ampliar el coneixement sobre l’autor i la seva obra. En aquell moment se’n conserven únicament 8 films, i es fa evident la necessitat de localitzar la resta de títols del geni desaparegut. El 1961, i amb motiu del centenari del seu naixement, s’organitzen actes d’homenatge a tot el món, i és reconegut i admirat com un dels grans creadors del cinema.

Aquell mateix any es crea l’associació «Les amis de Georges Méliès» amb la voluntat de promoure la recerca, recuperació, restauració, conservació i difusió de l’obra del cineasta. L’any 1980 la UNESCO fa una crida recomanant a tots els estats que prenguin mesures per a la salvaguarda i conservació del patrimoni cinematogràfic. I, en aquesta mateixa línia, l’any 2002, llança el projecte “Llista d’obres representatives del cinema mundial”. El film que encapçala la llista, elaborada en cooperació amb les filmoteques d’arreu del món, museus, associacions professionals, etc., és Le Voyage dans la Lune de Georges Méliès. Des del 1945, els esforços per recuperar l’obra de Méliès, promoguts pels seus hereus, han estat intensos, però només havien aconseguit, fins a aquest moment, recuperar uns cent vuitanta títols dels cinc-cents que va realitzar. I, encara, d’aquests cent vuitanta molts estan en estat fragmentari i/o amb qualitat fotogràfica molt deficient. És en aquest context, que es produeix la troballa a Barcelona de quatre nous títols íntegres i amb còpies d’exhibició originals.





Una gran noticia para el mundo del cine. Seguro que los amigos silentes se vuelven locos al leerlo.
Lo siento, pero no he encontrado la noticia en castellano y ahora no tengo tiempo para traduciros el texto desde el trabajo. Espero que podáis entenderlo en catalán facilmente.

Salut ;)
Si estás interesado en un OFR dilo en el hilo correspondiente, por favor.
No esperes que alguien lo haga por tí

Avatar de Usuario
ShooCat
Mensajes: 2859
Registrado: Dom 17 Nov, 2002 01:00
Ubicación: Barcelona

Mensaje por ShooCat » Vie 28 Sep, 2007 10:46

No diré que me aburría, pero como me ha parecido lo suficientemente interesante, ahí va eso. :)


La Filmoteca de Catalunya recupera y restaura cuatro filmes de Méliès que se daban por perdidos.

Las películas se podrán ver por primera vez en la inauguración del Festival de Sitges, el jueves 4 de octubre.

La Filmoteca de Catalunya ha recuperado y restaurado cuatro filmes de Georges Méliès que los investigadores del mundo del cine daban por desaparecidos. Se trata de copias de exhibición íntegras y originales de la época (a principios del siglo XX), correspondientes a Evocation spirite (1899), La pyramide de Triboulet (1899), L’artiste et le mannequin (1900) y Éruption volcanique à la Martinique (1902). El estreno para el gran público de estas películas tendrá lugar el próximo 4 de octubre durante la inauguración del Festival Internacional de Cinema de Catalunya. Sitges 2007.

El hallazgo se ha realizado en el transcurso de los trabajos sistemáticos de identificación, catalogación y restauración del patrimonio fílmico de Cataluña que la Filmoteca lleva a cabo desde hace tres años. La autenticidad de los materiales ha sido contrastada por expertos de otras filmotecas, así como por la bisnieta de Méliès, Marie-Hélène Lehérissey.

El director de la Filmoteca de Catalunya, Roc Villas, ha destacado que las copias encontradas son únicas en el mundo y que “representan una importante contribución al patrimonio fílmico catalán y universal”. Villas ha explicado asimismo que la Filmoteca está abierta a la cesión de las cuatro películas a fin de que puedan ser proyectadas en filmotecas de cualquier sitio.

Por su parte, la bisnieta de Méliès, Marie-Hélène Lehérissey, ha destacado la tarea realizada por el archivo de la Filmoteca de Catalunya y ha animado a las instituciones a que continúen apoyando a los investigadores e invirtiendo recursos en los archivos patrimoniales del mundo cinematográfico y cultural.

La dimensión internacional del hallazgo radica en el hecho de que Méliès había quemado todos sus negativos originales (correspondientes a unos quinientos títulos). Los trabajos de investigación de copias positivas, impulsados por sus herederos con la colaboración de todas las filmotecas del mundo, se iniciaron tras su muerte en 1938, y únicamente se han conseguido recuperar ciento ochenta hasta la fecha.

Los cuatro filmes encontrados pertenecen al primer y menos conocido periodo de Méliès, hecho que favorece el estudio de su evolución y la del cine en general, en los primeros años de gestación del lenguaje cinematográfico. El hecho de ser copias íntegras y originales de las primeras exhibiciones, una de las cuales en color, añade singularidad al hallazgo, ya que la mayoría de películas de aquella época se han conservado en recopias, a menudo fragmentadas y en blanco y negro.

Dado que en aquel periodo Barcelona era un importante centro de distribución cinematográfica, con representación de las grandes compañías del momento (Pathé, Gaumont, Urban...), la Filmoteca baraja la hipótesis de que estas copias fueran adquiridas a principios del siglo XX por Baltasar Abadal, representante de la firma de Georges Méliès en Barcelona. Las cuatro piezas encajan con las características del cine de aquel momento: son de corta duración, no tienen rótulos y responden al concepto de espectáculo de barraca de feria que caracteriza a buena parte del cine primitivo.

El proceso de restauración de los filmes ha consistido en escanearlos fotograma a fotograma y posteriormente devolverlos a soporte fotoquímico de 35 mm, hecho que permite la manipulación inocua de materiales muy frágiles y distintos de los estándares actuales.



Apunte biográfico de Georges Méliès (París, 1861-1938)

Aprendiz de brujo, mago, creador del espectáculo cinematográfico, inventor de trucos aún hoy usados en el cine, o padre de la ciencia-ficción cinematográfica, son algunas de las definiciones comúnmente usadas para describir la figura de Méliès, un icono incuestionable de la historia del cine.

En diciembre de 1895, Georges Méliès asiste a la primera proyección pública de los hermanos Lumière. Éstos se niegan a venderle un aparato, pero consigue que otro constructor, el inglés Robert William Paul, lo haga.

Méliès crea entonces su propia empresa productora, la Star Film, y sus primeras filmaciones serán documentales. Rápidamente, no obstante, Méliès iniciará el género por el cual pasará a la Historia, las escenas de trucajes y transformaciones. Con los filmes Escamotage d’une dame chez Robert Houdin y Faust et Marguerite, ambos de 1896, se inicia un truco que Méliès hará famoso: la “parada de cámara”, que consistía en detener el rodaje en medio de una acción, cambiar un actor por otro y reanudar la filmación para conseguir así el efecto de transformación de uno en otro durante la proyección.

La obra de Méliès entre 1895 y 1912 (momento en que abandona el negocio, arruinado y superado por un nuevo cine narrativo que ha olvidado sus orígenes) abarca más de quinientos filmes. Angustiado y decepcionado por los cambios de gustos en el cine y con graves problemas financieros, motivo por el cual se le embarga todo su patrimonio, quemó todos los negativos originales en un ataque de cólera.



Valoración de su obra

En los años 20 comienza a ser “recuperado” por los surrealistas, que lo aclaman como poeta y lo reivindican como autor.

En 1931 es galardonado con la Cruz de la Legión de Honor, que le entrega Louis Lumière. A partir de este momento, historiadores, críticos y un joven Henri Langlois, fundador de la Cinémathèque Française, se acercan a conocer al anciano Méliès. Muere el 21 de enero de 1938, y a su entierro asiste sólo una docena de personas, pero entre ellas están los directores René Clair, Alberto Cavalcanti y Henri Chomette.

En el año 1945, la Cinémathèque Française organiza un encuentro para mejorar y ampliar los conocimientos sobre el autor y su obra. Por aquel entonces se conservan únicamente 8 filmes, y se hace evidente la necesidad de localizar el resto de títulos del genio desaparecido. En 1961, y con motivo del centenario de su nacimiento, se organizan actos de homenaje en todo el mundo, y es reconocido y admirado como uno de los grandes creadores del cine.

Ese mismo año se crea la asociación «Les amis de Georges Méliès» con la voluntad de promover la búsqueda, recuperación, restauración, conservación y difusión de la obra del cineasta. En el año 1980, la UNESCO hace un llamamiento recomendando a todos los estados que tomen medidas para la salvaguardia y conservación del patrimonio cinematográfico. Y, en esta misma línea, en el año 2002 lanza el proyecto “Lista de obras representativas del cine mundial”. El filme que encabeza la lista, elaborada en cooperación con filmotecas de todo el mundo, museos, asociaciones profesionales, etc., es Le Voyage dans la Lune de Georges Méliès. Desde 1945, los esfuerzos por recuperar la obra de Méliès, promovidos por sus herederos, han sido intensos, pero hasta este momento sólo se habían conseguido recuperar unos ciento ochenta títulos de los quinientos que realizó. Y además muchos de estos ciento ochenta están en estado fragmentario y/o con una calidad fotográfica muy deficiente. Es en este contexto en el que se produce el hallazgo en Barcelona de cuatro nuevos títulos íntegros y con copias de exhibición originales.

Avatar de Usuario
David_Holm
Mensajes: 2205
Registrado: Sab 16 Jul, 2005 02:00

Mensaje por David_Holm » Vie 28 Sep, 2007 12:00

El compañero lupupick se hizo eco de la noticia ayer en su blog. Enlaza un video con fragmentos de los cortos.

Avatar de Usuario
kakihara
Mensajes: 547
Registrado: Sab 27 Mar, 2004 01:00

Mensaje por kakihara » Vie 28 Sep, 2007 16:27

Shoocat, gràcies per la traducció ;-D
La noticia es digna de ser corroborada (asistiendo a la sesión, por supuesto).
saludos
“No hay amor en tu violencia”. (Kakihara, “Ichi the Killer”, 2001).