Viendo que DocuCat no lo saca hago este llamamiento por si alguén tuvo la oprtunidad de grabarlo. De lo contrario habrá que apechugar con la VO que hay en la mula de la que veo 8 fuentes:
Stealing a Nation, A Special Report by John Pilger.avi 
Aquí un real video donde se puede ver algo del reportage (yo no he podido):
http://www.informationclearinghouse.info/video1027.htm
En mi opinión es un reportage "antológico" de buen periodismo (ole los huevos de John Pilgerapretandole las tuercas al del Foreign Office!):
Copio y traduzco (abajo) el comentario en la web de TV3:
En castellano (disculpad las faltas):"60 MINUTS" , DIMECRES 29 DE JUNY DEL 2005 UNA NACIÓ ROBADA (Stealing a Nation. Un reportatge de John Pilger. Producció: Chris Martin. Granada TV. Gran Bretanya ) "Aquesta és una història espantosa, gairebé increïble. Un govern que es diu civilitzat enganya els seus ciutadans més vulnerables i els fa fora del país per. poder-lo lliurar a un poder estranger... Els ministres i els seus oficials, fins a arribar al primer ministre, abocats a una campanya massiva d'enganys" Aquest reportatge de John Pilger és una narració fílmica extraordinària sobre la sort dels habitants de les illes Chagos, a l'oceà Índic, un poble expulsat secretament i brutalment de la seva pàtria pels governs britànics de finals dels anys seixanta i principis dels setanta, amb la idea de fer lloc per a una base militar nord-americana. Aquesta base, situada a l'illa principal de Diego Garcia, va servir de trampolí per a les invasions de l'Afganistan i l'Iraq. Pilger i el seu productor Chris Martin han fet una recopilació extraordinària de proves, totes extretes d'arxius oficials, en què es pot anar seguint pas a pas una de les més horribles conspiracions dels nostres temps, que encara dura. Diego Garcia és la base nord-americana més gran del món fora del territori dels Estats Units. Té més de 4.000 soldats, dues pistes per a bombarders, trenta vaixells de guerra i una estació d'espionatge per satèl·lit. El Pentàgon la considera una "plataforma indispensable" per a un bon control del món. Abans de l'arribada dels americans, a l'illa hi vivien més de 2.000 persones, moltes amb arrels que es remuntaven al segle XVIII. Hi havia poblets plens de vida, una escola, un hospital, una església, una línia de tren i una manera de viure en què ningú molestava. Les illes constituïen, i encara són, una colònia de la corona britànica. Els anys seixanta, el govern de Harold Wilson va firmar un acord secret amb els Estats Units per lliurar-los Diego Garcia. Els americans van exigir que "es netegessin" i "se sanegessin". Amb el desconeixement del Parlament britànic i del Congrés nord-americà, el govern britànic va conspirar amb Washington per expulsar tota la població -secretament i violant la Carta de les Nacions Unides. Primer els van bloquejar l'arribada de proveïments essencials; després van començar a córrer rumors que hi hauria bombardejos; després la gent va haver de veure com intoxicaven amb gasos els seus animals domèstics i a continuació els feien pujar a ells en barques i els abocaven a les barriades pobres de l'illa de Maurici. Rita, que ara té 70 anys, va perdre el seu marit i tres fills en el procés de la deportació: "Sóc ciutadana britànica i ens van fer fora de les nostres terres en el nom de la reina". Lizette, que també té 70 anys, diu: "Els meus fills van morir de tristesa. Quan ens van fer fora, la nena va morir, el més menut es va posar malalt, i el metge em va dir: 'No tinc res per a curar la tristesa'. El que ens van fer a nosaltres és molt semblant al que es va fer amb els esclaus". Charlesia diu: "El que em va fer més mal va ser que mai no em diguessin el que estaven fent amb les illes. Si hagués sigut per construir alguna cosa perquè la gent pobra pogués viure, fantàstic. Però és una base per a bombarders, i les bombes que van caure damunt de l'Iraq van sortir del nostre paradís...!". Christopher Martin és el productor i codirector, i les seves dues últimes pel·lícules amb John Pilger han obtingut nominacions als Premis Bafta.
Saludos."60 MINUTS" , Miercoles 29 DE JUNIO DEL 2005 “UNA NACIÓ ROBADA” (Stealing a Nation. Un reportage de John Pilger. Producción: Chris Martin. Granada TV. Gran Bretaña ) "Esta es una historia espantosa, casi increible. Un gobierno que se llama civilizado engaña a sus ciudadanos más vulnerables y los echa del país para poderlo dar a un poder estrangero... Los ministros y sus oficiales, hasta llegar al primer ministro, “avocats” a una campaña masiva de engaños" Este reportatge de John Pilger es una narración fílmica extraordinaria sobre la suerte de los habitantes de las islas Chagos, en el oceano Índico, un pueblo expulsado secreta y brutalmente de su patria por los gobiernos británicos de finales de los años sesenta y principios de los setenta, con la idea de hacer sitio para una base militar norteamericana. Esta base, situada en la isla principal de Diego Garcia, sirvió de trampolín para las invasiones de Afganistan y Iraq. Pilger y su productor Chris Martin han hecho una recopilación extraordinária de pruebas, todas extraidas de archivos oficiales, en que se puede ir siguiendo paso a paso una de las más horribles conspiraciones de los nuestros tiempos, que aún dura. Diego Garcia és la base norteamericana más grande del mundo fuera del territorio de los Estats Units. Tiene más de 4.000 soldados, dos pistas para bombarderos, treinta buques de guerra y una estación de espionage por satèlite. El Pentágono la considera una "plataforma indispensable" para un buen control del mundo. Antes de la llegada de los americanos, a la isla vivian más de 2.000 personas, muchas con raices que se remontavan al siglo XVIII. Había pueblos llenos de vida, una escuela, un hospital, una iglésia, una línea de tren y una manera de vivir en que nadie molestaba. Las islas constituian, y todavía són, una colònia de la corona britànica. Los años sesenta, el gobierno de Harold Wilson firmó un acuerdo secreto con los Estats Units para librarles Diego Garcia. Los americanos exigieron que "se limpiase" y "se sanearan". Con el desconocimiento del Parlamento británico y del Congreso norteamericano, el gobierno británico conspiró con Washington para expulsar toda la población -secretamente y violando la Carta de las Naciones Unidas. Primero les bloquearon la llegada de provisiones esenciales; después comenzaron a hacer correr rumores que habría bombardeos; después la gente tuvo que ver como intoxicavan con gases a sus animales domésticos y a continuación los hacían subir a ellos en barcas y los echaban a las barriadas pobres de la isla de Mauricio. (traducido hasta aquí {:P) Rita, que ara té 70 anys, va perdre el seu marit i tres fills en el procés de la deportació: "Sóc ciutadana britànica i ens van fer fora de les nostres terres en el nom de la reina". Lizette, que també té 70 anys, diu: "Els meus fills van morir de tristesa. Quan ens van fer fora, la nena va morir, el més menut es va posar malalt, i el metge em va dir: 'No tinc res per a curar la tristesa'. El que ens van fer a nosaltres és molt semblant al que es va fer amb els esclaus". Charlesia diu: "El que em va fer més mal va ser que mai no em diguessin el que estaven fent amb les illes. Si hagués sigut per construir alguna cosa perquè la gent pobra pogués viure, fantàstic. Però és una base per a bombarders, i les bombes que van caure damunt de l'Iraq van sortir del nostre paradís...!". Christopher Martin és el productor i codirector, i les seves dues últimes pel·lícules amb John Pilger han obtingut nominacions als Premis Bafta.
. 
