Dificiles de provocar es la primera parte
documental.c33.segle.XX.el.color.de.la.guerra.primera.part.(Theusa).dificils.de.provocar.(1919-1942).idioma.catala..www.docucat.tk(rucat).avi 
Para este fin de semana ...
COLOR DE LA GUERRA (Capítol 8/10): Els fronts de batalla (1942-1944)) Prosseguim per segona setmana consecutiva, a 'SEGLE XX', l'emissió de la sèrie documental El color de la guerra. La història americana. Una sèrie que ni és ni vol ser una crònica política o militar, un resum sistemàtic de la Segona Guerra Mundial; el que proposa és una visió calidoscòpica, fragmentària i viscuda del conflicte, alternant les seqüències de combats amb les escenes de rereguarda, les filmacions oficials amb les pel·lícules domèstiques, els esdeveniments multitudinaris amb els quadres familiars. Totes aquestes imatges en color, esplèndidament combinades amb textos de gran força emotiva sobre un acurat fons musical, componen una evocació històrica de primera qualitat. Sota el xoc de l'agressió japonesa del 7 de desembre de 1941, els Estats Units han de passar en pocs mesos de la impreparació a la mobilització general. És un salt que posarà a prova la cohesió del melting pot nord-americà, i la prova no sempre queda superada: cal recordar l'internament en camps de més de cent mil ciutadans d'origen japonès, o la persistència de la discriminació i la segregació contra els afroamericans dins de les Forces Armades. Per contra, la militarització del formidable aparell industrial permet als Estats Units no sols equipar milions de combatents propis, sinó erigir-se en l'arsenal de la Gran Aliança, el proveïdor imprescindible de material bèl·lic a la Gran Bretanya, la Unió Soviètica, la Xina o la França Lliure. Per altra banda, l'esforç de guerra trenca molts tabús socials també de fronteres endins. Les necessitats creixents de mà d'obra industrial obren les portes de les fàbriques a centenars de milers de dones, fins aleshores mestresses de casa, i permeten a molts treballadors negres accedir a feines qualificades i ben pagades. Fins i tot les Forces Armades es comencen a feminitzar, tot i que no en les unitats combatents, i a permetre la promoció de les minories. Entretant, en allò que per Amèrica constitueix el front occidental, l'estrena militar dels Estats Units és suau i plena de deficiències: em refereixo a l'operació Torxa, el desembarcament a l'Àfrica del Nord francesa, el novembre de 1942. La preparació ja resulta una mica més bona durant la invasió de Sicília, l'estiu de 1943, però és segurament amb l'assalt a la Itàlia peninsular, a partir d'aquell setembre, quan l'exèrcit nord-americà descobreix tota la duresa i la dificultat de la guerra terrestre contra els alemanys a Europa. A la llum de l'empantanegament italià -on caldran nou mesos per avançar 150 quilòmetres- s'entén millor l'envergadura colossal dels preparatius per al Dia D, el desembarcament a Normandia.
