Bric-á-brac et cié (André E. Chotin, 1931) - 1a peli doblada català

Sección dedicada al cine experimental. Largometrajes, cortos, series y material raro, prácticamente desconocido o de interés muy minoritario.
Avatar de Usuario
DrMabuse
Mensajes: 26
Registrado: Mar 20 May, 2003 02:00

Bric-á-brac et cié (André E. Chotin, 1931) - 1a peli doblada català

Mensaje por DrMabuse » Dom 06 Mar, 2011 00:29

DRAPS I FERRO VELL

Primera película de la historia doblada en catalán.

ed2k linkDraps i ferro vell (Bric-a-brac et cie) 1931 - 1a peli doblada en catala per DrMabuse.avi ed2k link stats

Título original: Bric-á-brac et cié.
Año de producción: 1931
Duración: 33 minutos
Guión original de Georges Dallery. Adaptación catalana de Magí Murià
Director de fotografía: Nicolas Farkas
Música: Lionel Cazaux, canciones de Roger Feral y Jacques Monteaux
Productora: Societé des films Kaminsky (París)
Distribuidora: Exclusives Trian
Director: André E. Chotin
Imagen
_______________________________________________________________________________
Datos técnicos:

Vídeo
ID Códec: XVID
ID Códec/Pista: XviD
Tasa de bits: 2 754 Kbps
Ancho: 720 píxels
Alto: 576 píxels
Relación de aspecto: 4:3
Velocidad de cuadro: 25,000 fps
Estándar: PAL
ColorSpace: YUV
ChromaSubsampling: 4:2:0
BitDepth/String: 8 bits
Tipo de exploración: Progressiu
Bits/(Pixel*cuadro): 0.266
Tamaño de pista: 665 MiB (95%)
Librería de codificación: XviD 1.2.1 (UTC 2008-12-04)

Àudio
Formato: MP3
Format_Settings_Mode: Joint stereo
Format_Settings_ModeExtension: MS Stereo
ID Códec: 55
Tasa de bits: 128 Kbps
Canal(es): 2 canals
Velocidad de muestreo: 44,1 KHz
_______________________________________________________________________________
Información sobre la película (texto en catalán tal como lo he encontrado)

FITXA ARTÍSTICA

Fernandel (en el paper de l'hereu)
Edwige Feuillère
Albert Diñan
Raoul Marco
Jean Rozemberg
Robert Seller
Madeleine Guitty
Alexaine
Marfa d'Hervilly
Simoni Valaury

Imagen

SINOPSI ARGUMENTAL

Ambientada a Paris, la trama es desenvolupa entre el Mercat de les Puces i la distingida casa d'antiguitats Verli. La família té un fill, l'hereu, que en lloc de mostrar cap mena d'interès pel negoci, se'n va de gresca continua. El seu pare, gran "expert" en antiguitats, les adquireix als drapaires del Mercat de les Puces. Un dia, s'emporta el fill per ensinistrar-lo en l'adquisició d'objectes "antics", però ell mostra mes interès per la noia que, a la botiga del marxant Fernand (Fernandel), llueix la roba força atrevida que va mostrant al public. Aquesta noia, la Tina, és la filla de la dona a qui adquireix les peces d'art monsieur Verli i sempre s'enorgulleix de dir que un dia serà rica, perquè heretarà d'un parent que té a Xicago.
Com fan habitualment," l'hereu Verli i els seus amics se'n van de gresca nocturna a un cabaret. Allà descobreixen que una de les ballarines és la Tina, de qui, després d'un ball sensual, ella abillada amb escassa roba, l'hereu s'enamora perdudament. Acabada la gresca al carrer, arriben beguts a Can Verli i causen veritables destrosses als delicats objectes. Els pares, esverats, es desperten i escolten estupefactes la noticia que el seu fill es vol casar amb la filla de la drapaire. De la trobada, l'hereu se n'ha endut un record: puces, que fan que fins i tot es rasquin les hieràtiques estàtues.
Es fan els preparatius de les noces i durant el ball que té lloc després de l'àpat, arriba un notari que dona una noticia que sorprèn gratament a tots: la mare de la Tina és rica, ja que el parent de Xicago ha mort i li ha deixat l'herència. Així doncs, el film té un final feliç.


HISTORIA DEL FILM

Malgrat figura a les filmografies i histories del cinema català, aquest film era un dels considerats perduts, com malauradament tants d'altres.
D'origen francès, la versió catalana realitzada per Magí Murià és la que té el privilegi de ser considerada el primer film doblat al català, tant a la part parlada com cantada. Fou estrenada a Barcelona, el 4 de maig de 1933, al Cinema Catalunya, dins una Setmana de Cinema Català organitzada per Seleccions Murià i patrocinada pel Comitè Procatalanització. En els crèdits del film, es diu: "La primera pel·lícula dialogada en català per dobles". Per primera vegada no era subretolada, com s'havia fet fins al moment.
Aquest Comitè havia iniciat la tasca d'aglutinar entitats culturals i polítiques per promoure la catalanització del cinema. Estava integrat per representants d'Esquerra Republicana, la Lliga Regionalista, el Partit Catalanista Republicà, l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana, Palestra, el Futbol Club Barcelona, el Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Industria i la premsa catalana.

El film va ser retrobat durant la campanya de recuperació del patrimoni cinematogràfic que la Filmoteca de la Generalitat de Catalunya va endegar el juny de 1997. Dic retrobat, ja que el film estava des de feia trenta anys en mans d'una persona que n'havia tingut cura: el senyor Lluís Arimon i Roda, projeccionista del cinema Picarol de Badalona, a qui havia anat a parar aquest important film. Quan va conèixer la crida que feia la Filmoteca, no va dubtar ni un moment a dipositar-la en aquesta institució. De fet, el senyor Arimon ja havia volgut donar raó d'aquest film feia molts anys. A Radio Barcelona, en un programa que feia Salvador Escamilla en què es parlava de cinema antic, algun oient va demanar-ne informció. Ràpidament, Arimon se n'anà cap a l'emissora per dir que el film el tenia ell, però no va passar de la sala d'espera, d'on va marxar avorrit sense que ningú l'atengués. Així, hagueren de passar trenta anys mes perquè els historiadors poguessin tenir noticia de l'existència d'aquest film.
Una altra anècdota ben curiosa fou el títol amb qué es va presentar posteriorment: L'hereu Xirinola, totalment desconegut fins al retrobament d'aquesta copia. Després d'una exhaustiva anàlisi comparativa amb la copia francesa que hi ha a Les Archives du Film du CNC de Bois d'Arcy, vaig arribar a la conclusió que a la còpia catalana hi faltava la part central del film. La versió francesa és de 43 minuts, mentre que la catalana és de 33, però, curiosament, en aquesta darrera hi ha plans i seqüències que, en canvi, no són a la versió francesa. En concret, el pla inicial del Mercat de les Puces, molt mes llarg, i una seqüència que, malgrat no ser indispensable, ens fa entendre millor la personalitat de l'hereu Xirinola. Es tracta d'un fragment en què demana al seu criat unes quantes monedes perquè no té canvi de bitllets grans. Òbviament, l'hereu no en té ni cinc i el seu criat, acostumat al préstec, es treu una llibreteta on afegeix el nou deute.

M. Encarnació Soler i Aloma
Historiadora del cinema
Presidenta de CinemaRescat

_______________________________________________________________________________
ed2k linkDraps i ferro vell (Bric-a-brac et cie) 1931 - 1a peli doblada en catala per DrMabuse.avi ed2k link stats

_______________________________________________________________________________